La sostenibilitat en la construcció, una responsabilitat compartida

La sostenibilitat a la construcció és un tema crucial per abordar el canvi climàtic i reduir l’impacte ambiental de la indústria de la construcció. Perquè l’edificació sigui un procés més sostenible per al planeta, cal considerar diverses estratègies i evolucionar cap a enfocaments més respectuosos amb el medi ambient. Aquest és un plantejament senzill i força establert en el nostre enfocament, però a la pràctica, què hauríem de fer per caminar de manera directa cap a aquest rumb?

Què podem fer per una construcció més sostenible?

1. Eficiència energètica: Els edificis representen una part significativa del consum global denergia i emissions de carboni. S’han d’implementar estàndards i tecnologies per millorar l’eficiència energètica dels edificis, com l’ús d’aïllament d’alta qualitat, sistemes de calefacció i refrigeració eficients, il·luminació LED i energies renovables, com ara panells solars.
2. Materials sostenibles: Utilitzar materials de construcció sostenibles i reciclables és essencial. Cal reduir els materials d’alt impacte ambiental, com l’acer i el ciment, a favor d’alternatives més ecològiques com la fusta laminada creuada o materials compostos. A més, és important considerar la procedència dels materials i la seva petjada de carboni.
3. Disseny passiu: Els edificis s’han de dissenyar tenint en compte principis de disseny passiu, com l’orientació solar, la ventilació natural i la utilització d’ombreig adequat. Això pot reduir la dependència de sistemes actius de calefacció i refrigeració.
4. Gestió de laigua: La gestió eficient de laigua és fonamental. Es poden implementar sistemes de recol·lecció d‟aigües pluvials, tecnologies d‟estalvi d‟aigua en aixetes i sanejament, així com tècniques de paisatgisme sostenible per reduir el consum d‟aigua en paisatges urbans.
5. Implantació de tecnologies intel·ligents i digitals: La incorporació de sistemes de gestió d’edificis intel·ligents pot optimitzar el rendiment energètic i millorar la comoditat dels ocupants. Això inclou sistemes de control d’il·luminació, calefacció, refrigeració i monitorització de la qualitat de l’aire.
6. Certificacions i estàndards: Els governs i la indústria han de promoure i exigir certificacions de sostenibilitat, com LEED ( Lideratge en Energia i Disseny Ambiental ), BREEAM ( Building Research Establishment Environmental Assessment Method ), i altres estàndards locals. Aquestes certificacions fomenten l’adopció de pràctiques sostenibles a la construcció.
7. Reutilització i reciclatge: Fomentar la reutilització dedificis existents o materials de construcció reciclats pot reduir significativament la demanda de recursos naturals i minimitzar les deixalles.
8. Participació comunitària: Involucrar la comunitat en el procés de disseny i construcció pot conduir a solucions més sostenibles i respectuoses amb necessitats locals.

És la sostenibilitat una meta? O un camí?

El canvi de tendències en els processos constructius és un corrent que ja fa força temps que està en les nostres consciències, però en quin punt podrem classificar aquesta transició com a majoritàriament satisfactòria? És un camí amb un punt de partida i una meta concreta o potser hauria de ser una perspectiva contínua d’evolució? En alguns països, ja estem començant a parlar d’edificis de consum negatiu, és a dir, portant l’eficiència un pas més enllà fins al punt de tenir un impacte positiu a l’ecosistema, i és capaç de produir més energia de la que es consumeix.

Un canvi, però qui ho hauria d’impulsar?

Tota palanca necessita ser accionada per agafar inèrcia. Sentim que la transició cap a la sostenibilitat i la petjada 0 és una responsabilitat compartida com a habitants del planeta, però des d’on hauria de venir impulsada?

La sostenibilitat és susceptible de debats morals sobre quins sectors haurien d’impulsar-la i promoure-la amb més força.

1. Governs i reguladors: Els governs tenen un paper fonamental en la promoció de la sostenibilitat a la construcció. Poden establir polítiques, regulacions i estàndards que fomentin pràctiques sostenibles, com ara requisits d’eficiència energètica, incentius fiscals per a projectes verds i la promoció de certificacions de sostenibilitat. També poden establir metes de reducció d’emissions de carboni i fomentar la investigació i el desenvolupament de tecnologies més netes.
2. Indústria de la construcció: Els professionals de la construcció, incloent-hi arquitectes, enginyers, contractistes i desenvolupadors, tenen un paper crucial en la implementació de pràctiques sostenibles. Poden dissenyar i construir edificis més eficients des del punt de vista energètic, fer servir materials sostenibles i aplicar tecnologies ecològiques. La indústria també pot liderar l‟adopció d‟estàndards de sostenibilitat i promoure la capacitació en aquestes pràctiques.
3. Propietaris i desenvolupadors: Els propietaris dedificis i desenvolupadors tenen un impacte significatiu en la sostenibilitat de la construcció. Poden optar per invertir en projectes sostenibles, incloent-hi la renovació d’edificis existents per fer-los més eficients. A més, poden promoure pràctiques de gestió sostenible durant la vida útil de l’edifici, com ara la monitorització i el manteniment adequat.
4. Consumidors i comunitats: La societat en conjunt també té un paper important en pressionar per la sostenibilitat en la construcció. Els consumidors poden prendre decisions informades a l’hora de triar habitatges i llocs de treball sostenibles, i les comunitats poden influir en les polítiques locals i en la demanda de projectes ecològics.
5. Inversors i finançadors: Les institucions financeres i els inversors poden contribuir al canvi mitjançant l’assignació de recursos financers a projectes sostenibles i la inclusió de criteris de sostenibilitat en les decisions d’inversió. Això pot encoratjar la indústria de la construcció a adoptar pràctiques més ecològiques.

En resum, la sostenibilitat a la construcció és, en última instància, una responsabilitat social compartida. Tots els actors que emncionem tenen un paper per exercir en la promoció de pràctiques de construcció més sostenibles, ja que això beneficia tant el medi ambient com les comunitats locals i la societat en general. El canvi cap a la sostenibilitat en la construcció ha de ser un esforç col·laboratiu que involucri totes aquestes parts interessades.